De tant en tant hi ha quelcom que ens recorda la fragilitat de la nostra condició; la frugalitat del nostre temps; la tendra motllura de la nostra petja.
Sí, a més, és un personatge estimat el qui se'n va, encara trobem el dolor més proper, més de la família. Doncs la família de les havaneres està de dol. En Càstor se n'ha anat. Discretament, com tot el que feia, sense gaire soroll.
A la primavera va ser a Calafell Ràdio. Vàrem enregistrar més de 4 hores d'entrevista sobre el seu treball "Vol de gavina". Guaita tu! Sense saber-ho ens va llegar un treball acurat, digne amb el gènere i exigent en la tradició.
És moment de plorar-lo. La pèrdua és pròxima i tendre.
Passarà el temps. Noves cantades portaran noves sensacions; noves cançons esdevindran preferides del moment. Peró el teu treball, company -si m'ho permets- restarà intacte en aquell indret de la memòria on hi guardem el més preuat, el que marca caràcter i presència. Puc dir-te, ara sí, que no oblidaré els nostres moments.
